Poncia

Dins una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort d'Adela. La casa s’ha sumit en un mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda Alba i les seves filles, en un lloc prohibit per a les paraules.

Aquest text està escrit a partir de les intervencions del personatge de Poncia a l'obra de Federico García Lorca. En una profunda anàlisi del personatge, l'autor i director ha rescatat les intervencions de Poncia i les ha convertit en reflexió, soliloquis, diàlegs amb fantasmes i ombres. D'aquesta manera s'il·lumina un mirar nou dins la casa.

Els personatges de les criades tanquen un enigma interessant. Són personatges testimonis dels avatars dels protagonistes. Coneixen la veritat de l'interior de les cases i tenen la filosofia oculta de les classes populars. Escoltem la veu de la criada per il·luminar els racons de l'obra de Lorca. La Poncia parla de suïcidi, de llibertat, de culpa, de classe, d’educació, de sexe i ho parla amb tota la força de la veu que ha estat maltractada i callada. L'ànima de la Poncia s'obre per insistir en la necessitat de transferir als altres la idea d'estimar-nos en llibertat.

Lolita Flores i Luis Luque ens ajuden a imaginar el que va passar a la casa de Bernarda Alba després de la mort d'Adela. Vine a descobrir-ho!

Fitxa artística:
Text i direcció: Luis Luque
Repartiment: Lolita Flores